domingo, 24 de enero de 2016

Activitat: Fake
Un nou Spiderman...real?



A La ciutat de Mèxic ha'nascut' un home aranya. El doctor i aracnòleg Darío gutiérrez porta tota la vida estudiant el món de les aranyes, ha fet molts estudis sobre elles i ha rebut més d’un premi; al 2007 va rebre el premi Bonnet de la Societat internacional d'aracnología en reconeixement al seu treball.


 Fa uns díes li vam fer una revista aquí a la redacció del diari ‘’El mundo’’, on ens explicava que fa uns anys li va mossegar una aranya al seu laboratori, y aquell mateix dia per la nit es notava un mica estrany, però no li va donar molta importància i va anar a dormir a veure si a l’endemà es trobava millor. L’endemà al matí quan es va aixecar es trobava molt millor, però massa, de fet, no va necessitar les ulleres, li va resultar molt estrany així que va anar al metge y li va dir que li havia mossegat una aranya i que possiblement es trobava així per alguna reacció a la picadura.


‘’La setmana després ja va ser la guinda del pastís, podía correr massa ràpid, tenia més força que mai, em vaig començar a tornarme una mica boig, no li trobava una explicació científica’’



En Darío sabía que li passava alguna cosa fora de lo normal, però, com li diria a la seva familia? O als seus amics? El tornarien per boig. ‘’una aranya m’ha picat i ara tinc habilitats d’aragnid? , no s’ho creuria ningú.'' En darío li va explicar a la seva família pero ells no s’ho van creure, aixi que va marxar amb la meva familia cap a Chicago (EE.UU) on es troben els laboratoris Abbott Laboratoris S.A. i els hi vaig explicar la meva situació, vaig fer una petita demostració i tothom es va quedar anonadat. Em van realitzar uns estudis però encara no han trobat res que demostri o expliqui el que m’ha passat d’una forma cientifica raonable.

Estant allà als laboratoris es va posar en contacte amb ell un periodista del diari Daily News de la Ciutat de Nova York (és el cinquè periòdic de circulació més difòs als Estats Units), oferin-li un munt de calers per parlar de la seva situació, i esclar,ell no hi perdia res, al contrari, guanyava calers i a sobre potser algú amb la publicitat que es fa en un diari com es aquell podria trobar una explicació.


Avui en dia encara no s'ha trobat una explicació científica que expliqui la seva situació, però s'està estudiant el seu cas. Degut a l'interès que va provocar aquesta notícia, milers de científics i periodistes han volgut saber més sobre el tema, per això en Darío va començar fa uns mesos a fer conferències explicant'ho tot sobre aquest fenòmen. La redacció del peròdic va assistir fa uns dies a una de les seves conferències, just abans de fer-li l'entrevista.

El Doctor va concluir la conferència amb les següents paraules: ‘’no pretenc que la gent es comenci a deixar picar per una aranya, però si ho trobo un esdeveniment científic que passará a l’història, qui sap si en uns anys es podríen utilitzar les aranyes per a motius de salut.''


jueves, 26 de noviembre de 2015

Fotogrames

Un fotograma és una imatge fotogràfica obtinguda sense l'ús d'una càmera, mitjançant la col·locació d'objectes per sobre d'una superfície fotosensible, com una pel·lícula o paper fotogràfic i l'exposició posterior a la llum directa.

La nostra practica va consistir en crear els nostres propis fotogrames.Vam posar una série de convinacions d'objectes damunt del paper fotosensible en una sala amb una il·luminació específica (amb bombetes vermelles). Damunt del paper hi havia un aparell semblant a una llanterna, peró amb reguladors de llum i temporitzadors. Per aconseguir un fotograma adequat vam posar el temporitzador a 3 segons, que era temps suficient, després, vam començar el procés de revelat, que consisteix en:

   - Passar la foto pel líquid revelador. (uns 2-3 minuts) -La pots deixar més o menys temps depenent                                                                                           de si vols més o meny contrast.-
   - Fer-li un bany d'atur. (uns 3-4 minuts) -IMPORTANT, no deixis les pinces del revelador a la cubeta                                                                 del bany d'atur ni al revés, sinó, es farán malbé les fotografies.-
   - Líquid per fixar l'imatge. (7 minuts mínim)
   - Aigua per rentar-lo. (uns 15-20 minuts)

El resultat del meu treball es aquest:


Les imatges finals amb les millores pertinents, i per tant les finals, són aquestes:







En els meus fotogrames he intentat plasmar l'idea de que dues nenes petites están agafades a uns globus d'Heli, i per aixó estan 'volant'. També he intentat explicar amb paper que hi ha núvols a l'imatge.
Per fer les nenes vaig dibuixar-les a un paper blanc i les vaig retallar, però vaig haver de pintar-les amb permenent negre per que no havia tingut en compte que es veu el negatiu, per sort vaig rectifiar a temps.

domingo, 22 de noviembre de 2015

Zoòtrop

El zoòtrop és una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment. S'inspirava en el fenaquistoscopi per donar un moviment cíclic a una imatge dibuixada en una banda i col·locada dins el cilindre del tambor.

A continuació una fotografia de l'esbós de la meva tira animada i de la tira sencera:


Filmació de la tira animada:

domingo, 25 de octubre de 2015

Festival de cinema fantàstic de Sitges.

Comentari de la pel·lícula ''Journey to the shore''.

Fitxa técnica:
Títol original: Kishibe no tabi
Any: 2015
Durada: 128min.
País: Japó
Director: Kiyoshi Kurosawa
Guió: Kiyoshi Kurosava, Takashi Ujita, Kazumi Yumoto
Música: Naoko Eto, Yoshihide Ôtomo
Actors principals: Tadanobu Asano, Yû Aoi, Eri Fukatsu, Akira Emoto,
 Masao Komatsu.
Productora: Office Shirous/ Wowow Films.
Génere: Drama, sobrenatural, fantasmes.
Sinopsi: Mizuki va perdre el seu marit Yusuke al mar. Anys deprés, el
 fantasma del seu company apareix davant els seus ulls. No es tracta 
d'una visió terrorrífica, sinó d'un retorn ple de quotidianitat. 
Desprésdel retrobament, tots dos iniciaran un viatge cap a la costa.

Premis: 2015: Festival de Cannes: Millor director ("Un Certain Regard")

        2015: Festival de Sitges: Secció oficial curtmetratges

Crítica sobre la pel·lícula.


JOURNEY TO THE SHORE és un film que podríem classificar com un drama, 

 i si anem més enllà podem dir que és un film únicament per a adults,
 ja que segons el meu punt de vista té un llenguatge peculiar i conté 
 molts missatges subliminals que són difícils d'interpretar. Els 
 plànols utilitzats no m'han semblat els millors, crec que s'assemblen
 molt entre ells i que no arrisquen massa, i això fa que en ocasions la
 pelicula se't faci monòtona. El fet que estigui en versió original 
 òbviament fa que guanyi punts, però per aquells que no parlen l'idioma
 (en aquest cas el japonès) han d'estar mirant tota l'estona cap avall 
 de la pantalla, el que pot fer que es perdin alguns detalls. Excepte
 per aquest punt sembla una pel·lícula interessant, que requereix tota
 la teva atenció perquè sinó ja no segueixes amb el fil de la història.


La fotografía que he escollit es:


Càmera obscura


El material utilitzat ha sigut: una capsa de sabates, planxa per tallar, cúter, pintura negra, una lupa, paper vegetal, una pistola de silicona, regles, compàs, càmera de fotos i material decoratiu extra (jo he afegit paper de seda, tires adhesives i una figura en forma d'estrella).


Primer de tot li traiem la tapa a la capsa, i l'altra part la tallem en dos trossos amb el cúter (a sobre de la planxa per tallar així no fem malbé la taula). Després, els agafem juntament amb la tapa i els pintem per dintre amb pintura aclírica de color negre i deixem que s'assequin.



Quan la pintura ja estigui seca podem passar al següent punt, que consisteix en posar la lent a la nostra càmera. En la part frontal d'un dels trossos marquem amb un regle la meitat i el centre, i amb la mesura de la lent agafada amb el compàs dibuixem el cercle i el retallem amb el cúter. Per últim, enganxem la lent amb la pistola de silicona i deixem que s'assequi uns minuts.
A la part oposada hem d'enganxar el paper vegetal, així que retallarem el paper de la mateixa mida i a la capsa deixant un centímetre con a mínim de diferència.





















 Finalment, ajuntem tots els fragments posant un dels dos una mica a sobre de l'altre d'aquesta manera:

I ja tenim la nostra càmera obscura.



Les imatges obtingudes han sigut:



lunes, 28 de septiembre de 2015

Campanya de Dove® per la Bellesa Real.




Imagina un món on la bellesa és una font de confiança. No d'ansietat. La marca Dove® escolta a les dones. Tenint en compte les conclusions de l'estudi 'La veritat sobre la bellesa: un informe global', Dove® va llançar la Campanya Per la Bellesa Reial a 2004.

Un altre cas de manipulació al medi audiovisual.



Això demostra que no tot és tan bonic com sembla a instagram.


Som capaços de fer-nos fotos a qualsevol lloc i que sembli preciós. Instagram ha creat una realitat paral·lela i aquestes imatges que veuràs intenten trencar-la.





La fotògrafa Baritone ha creat una mostra d'imatges on es pot veure com seria la mateixa foto per Instagram i com és en la vida real. D'aquesta manera ens podem fer una idea de com moltes de les fotos que veiem a la xarxa social amaguen una realitat al voltant que no veiem des de la pantalla. 






Creieu que manipulem molt les imatges que publiquem a Instagram? 
comenta!

Y si vols més informació sobre Baritone clica al seu nom!